📍”L’annexió de Bellaterra a Sant Cugat és possible“
📍Carlos Cordón, alcalde de Cerdanyola va anunciar que “Bellaterra és i serà sempre Cerdanyola”, sense respectar el que voten i firmen el veïnat.
LLUÍS TORRES|Anys després que l’Ajuntament de Cerdanyola tanqués la porta a la petició dels veïns de Bellaterra perquè argumentava que no havien recollit més del 50% de les signatures necessàries a favor del canvi de municipi, ara el jutjat contenciós número 6 de Barcelona els ha donat la raó. Això vol dir que Cerdanyola va estar obligada a tramitar l’expedient, donar la seva opinió, demanar la de l’Ajuntament de Sant Cugat, i elevar la petició a la Generalitat, que és qui decidirà finalment si Bellaterra passa de ser una EMD de Cerdanyola a una de Sant Cugat.
La indepèndencia de Bellaterra respecte a Cerdanyola ve de lluny, però el penúltim capítol es va viure el 2015. L’11 de setembre d’aquell any, aprofitant el moment àlgid del Procés a Catalunya, l’EMD de Bellaterra va fer una consulta entre els seus veïns, que va votar massivament a favor de convertir-se en un municipi independent amb un 94% dels vots, sobre una participació del 53%.
El ple de l’Ajuntament de Cerdanyola de llavors va votar en contra d’aquesta petició (CUP, ERC, CiU, Cs, ICV i PSC van votar no, i el PP sí), però després el Tribunal Constitucional va enterrar del tot aquesta opció el 2017 amb l’anul·lació de la llei que el Parlament de Catalunya havia fet ad hoc per a la segregació de Medinyà de Sant Julià de Ramis, i a la qual volia acollir-se Bellaterra.
Un cop es va tancar aquesta porta, Bellaterra va decidir obrir-ne una altra: la petició del canvi de municipi -deixar Cerdanyola i annexionar-se a Sant Cugat- a través del decret 244/2007 que ho permet, sempre que ho demani una comissió de veïns i recullin més del 50% de les signatures favorables. El 2018 es va crear la Comissió Promotora d’annexió a Sant Cugat.
A finals d’aquell any van començar a recollir firmes entre el veïnat, i en van recollir 1.200 a favor (un 60%). L’Ajuntament de Cerdanyola, però, va dir que s’havia fet servir un cens erroni i que aquelles 1.200 signatures en realitat no arribaven al 50%. La Comissió Promotora va denunciar el cas a la justícia, i el jutjat contenciós número 6 de Barcelona els hi va donat la raó.
L’Ajuntament cerdanyolenc, governat per PSC i En Comú Podem, va estar obligat a presenta recurs d’apel·lació i tramitar l’expedient, donar els seus arguments respecte a la segregació de Bellaterra, demanar-li a l’Ajuntament de Sant Cugat els seus arguments sobre l’annexió, i elevar tot a la Generalitat. Serà el Govern qui, en darrera instància, qui decidirà si Belletarra canvia de municipi o es queda com està.
L’Ajuntament de Cerdanyola ni el de Sant Cugat van voler valorar públicament la decisió judicial que tornava a posar una vegada més el cas de Bellaterra sobre la taula.