Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 16/10/2023

Cerdanyola present per partida doble als premis Mies van der Rohe d’arquitectura: Casa Fàbrica Natura Bissé i Habitatges 1737 de l’estudi d’arquitectes Josep Ricard.

Casa Fàbrica Natura Bissé i Habitatges 1737 de l’estudi d’arquitectes Josep Ricard

L’edifici Casa-Fàbrica, seu de l’empresa de cosmètica Natura Bissé a Cerdanyola, és candidata als premis Mies van der Rohe 2024, Premis d’Arquitectura Contemporània de la Unió Europea. L’obra, de TDB Arquitectura, “pretén modernitzar l’opacitat de les naus industrials tradicionals”. A més, l’estudi d’arquitectura Harquitectes, dels qual és membre fundador el cerdanyolenc Josep Ricart, també és candidat amb els Habitatges socials 1737 de Gavà.

La Comissió Europea i la Fundació Mies van der Rohe han anunciat la nominació de setze projectes catalans al Premi d’Arquitectura Contemporània de la Unió Europea (EUmies Awards). Espanya és el país amb més obres candidates, 29, i 10 d’elles estan construïdes a Catalunya -a més hi ha 3 obres construïdes per equips catalans a Itàlia, Finlàndia i Romania-.

Casa Fàbrica de Natura Bissé

La Casa-Fàbrica de Natura Bisse és una construcció de 15.000 metres quadrats situada al Parc de l’Alba, molt a prop del Sincrotró. L’edifici centralitza totes les activitats de l’empresa: oficines centrals, instal·lacions de producció, laboratori I+D, spa i la Fundació Ricardo Fisas Natura Bissé i, segons destacava l’empresa en el moment de la presentació del projecte, “és el símbol d’una nova etapa i del nostre compromís amb el creixement, la internacionalització, la innovació, la sostenibilitat i l’eficiència energètica”. Un espai que des de Natura Bissé destaquen com “concebut per ser ocupat, viscut i gaudit” i que l’equip de TDB Arquitectura assegura que “pretén modernitzar l’opacitat de les naus industrials tradicionals”. Els seus autors destaquen de l’obre que respon a “dos objectius: representar els valors de la marca, i les qualitats de les activitats que acull” amb un edifici que “transmet optimisme, relaxació, formes sinuoses i orgàniques, lluminositat, claredat geomètrica, entorn natural, presència vegetal i qualitat espacial per als treballadors”.

Habitatges Socials 1737

Per la seva banda, l’estudi de Joan Ricart, HArquitectes, que va guanyar el prestigiós Berlin Art Prize l’any 2021 i ha assolit diversos premis i reconeixements a certàmens com el Premi Europeu d’Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic, la Biennal Espanyola d’Arquitectura i Urbanisme, és candidat per uns edificis residencials que “fomenten la continuïtat biològica i lúdica entre la serra de les Farreres i el Parc Agrícola del Llobregat. Els Habitatges 1737, a Gavà, presenten un tractament de l’entorn que intenta reduir les pavimentacions, plantejant una vegetació autòctona d’arbustives, alzines i garrofers i superfícies drenants per gestionar el cicle de l’aigua. Aquesta obra, de 136 habitatges, ja va ser finalista del premi FAD 2023 d’arquitectura i interiorisme.

EU Mies Awards

El certamen EUmies Awards ha sel·leccionat en total 362 obres en 38 països diferents. El jurat del premi Mies van der Rohe, presidit pel francès Fréderic Druot, haurà de fer una preselecció de 40 finalistes, que s’anunciaran el pròxim gener. A l’abril de 2024 es comunicaran els guanyadors, que seran distingits com a millors obres construïdes a Europa entre abril de 2021 i maig de 2023.

El Premi, que s’atorga biennalment a obres acabades en els dos anys anteriors a cada cicle. Té l’objectiu principal d’aconseguir una comprensió profunda de la transformació de l’entorn construït europeu; reconèixer i elogiar l’excel·lència i la innovació en el camp de l’arquitectura; i cridar l’atenció sobre la important contribució dels professionals europeus en el desenvolupament de noves idees amb el suport innegable dels clients i la implicació dels que es convertiran en els usuaris d’aquests llocs.

La Fundació Mies van der Rohe es va crear el 1983 amb l’objectiu de reconstruir el Pavelló Alemany que Ludwig Mies van der Rohe i Lilly Reich van construir per a l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929. La Fundació fomenta el debat i la sensibilització sobre temes relacionats amb l’arquitectura i l’urbanisme contemporanis, així com fomenta els estudis sobre l’obra de Ludwig Mies van der Rohe, Lilly Reich i sobre el Moviment Modern.

Font: Cerdanyola Info

Read Full Post »

Chus Cornellana, -vocal sense cartera del partit polític Bellaterra Endavant, a la Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra-, ha respòs, a través d’una xarxa veïnal local, a la notícia i carta d’Ignasi Roda (Cronista de Bellaterra), publicada ahir a Bellaterra.Cat, “Que és absolutament fals que el govern actual s’hagi plantejat posar cap nom a la sala gran del Centre Civic“, i que ho diu perquè no cal seguir parlant del tema.

Acte a la sala gran del Centre Cívic de Bellaterra|ARXIU BELLATERRA.CAT

En quan a la permanència del nom de Josep Maria Marcet, -alcalde franquista de Sabadell de 1940 a 1960-, al nomenclàtor de Bellaterra, la vocal Chus calla i no diu res sobre que l’EMD i l’Ajuntament de Cerdanyola segueixen sense complir l’actual llei de Memòria Democràtica. Recordem una de les preguntes que Bellaterra.Cat va fer durant les eleccions municipals a Josep Maria Riba, actual president de l’EMD de Bellaterra:

Tòtem i placa de l’alcalde franquista Josep Maria Marcet a Bellaterra, que l’EMD segueix mantenint en contra de l’actual llei de Memòria Democràtica

Penseu que totes les candidatures que es presenten el 28M a Bellaterra i Cerdanyola haurien d’aplicar i complir la vigent Llei 20/2022 de 19 d’octubre BOE Memòria Històrica i Democràtica vigent, i eliminar els noms del nomenclàtor de Bellaterra que encara conserven referències de persones de la Dictadura franquista?

Tractant-se d’una Llei en vigor, cal aplicar-la. Sense ser una de les nostres primeres prioritats, mirarem de planificar les substitucions més pertinents.

Read Full Post »