No són temps fàcils per al periodisme, per les estretors econòmiques que viu el sector i per la complexitat que ha aportat la digitalització. Fer avui els diaris és una taverna molt més difícil que fa uns anys. Però els asseguro que continua sent igual d’apassionant. Si hagués d’escollir un referent que m’ha marcat professionalment ia qui intento emular pel seu rigor, progressisme, amor a aquesta professió i per la manera de dirigir els equips no tinc cap dubte que triaria Antonio Franco, a qui tinc de director a El Periódico.
Quan es compleix el segon aniversari de la seva mort, avui rebrà un homenatge amb la presentació d’un llibre que compta amb el suport dels companys i del Col·legi de Periodistes de Catalunya.
Els periodistes sempre diem allò tan gastat que nosaltres no hem de ser notícia mai, però hi ha poques professions amb un ego tan inflat com aquesta. Antonio Franco no tenia, malgrat la seva exitosa carrera, problemes de vanitat o de celossia professional. La seva vida era la redacció, i no li agradaven ni els actes socials, ni ser tertulià, ni concedir entrevistes, ni presentar llibres, ni, fins i tot, escriure’ls. S’identificava a si mateix com un xava de barri perquè no es volia donar importància. La seva vida era intentar fer el millor diari possible amb els instruments de què disposava.
Es va inventar El Periódico i el va fer créixer de manera tan vertiginosa que es va carregar altres capçaleres històriques com ara Món Diari, Tele/i Xpres, Diari de Barcelona oEl N . Va arribar així mateix a superar en difusió durant mesos La Vanguardia , fins al dia que Javier Godó i l’aleshores director Joan Tapia van reformular el disseny i el model del nostre diari i el van tornar a deixar a la primera posició de la premsa
catalana , de la qual ja mai més no s’ha
mogut.
Molts dels periodistes que avui fem La Vanguardia , com Màrius Carol, Lola Garcia, Enric Juliana o Àlex Rodríguez, tindrem la sort d’aprendre del seu arribat. I crec que no m’equivoco si escric que va fer millors tots els que va tenir al seu costat.
NOTA DE BELLATERRA.CAT:
A final dels anys 80, el Comte de Godó va oferir a Antonio Franco la direcció de La Vanguardia, però no ho va acceptar perquè havia de portar a terme una reestructuració i fer fora molts treballadors.
BELLATERRA.CAT 