Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 8/06/2023

Recordem l’acte de constitució de l’EMD de Bellaterra, el dia 6 de juny de 2010, al Centre Cívic de la Plaça Maragall de Bellaterra, i Publicació al BOE

Ramon Andreu, president de l’EMD i vocals de de la Junta del Veïnat de Bellaterra, Jordi Ausàs, Conseller de Governació de la Generalitat de Catalunya, i Carme Carmona, Alcaldessa de Cerdanyola.

President:

Ramón Andreu Atik (Gent per Bellaterra)

4 Vocals per Gent per Bellaterra:

Montserrat Muñoz Casals, Ramon Sans Folch, Marc Campmany Crusafon i Miguel Angel Vázquez Heras

3 Vocals per Convergència Democràtica de Catalunya i Unió Democràtica de Catalunya:

Fèlix Riba Farrés, Valeri Novell Sala, i Francesc Pérez Torres

1 Vocal per Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa:

Marta Pujol Puente

BOE: Decret 167/2009, de 3 de novembre, pel qual s’aprova la constitució de l’Entitat Municipal Descentralitzada de Bellaterra, al terme municipal de Cerdanyola del Vallès.

En data 11 d’abril de 2007, l’expedient de constitució de l’entitat municipal descentralitzada de Bellaterra va ser sotmès a consideració de la Comissió de Delimitació Territorial, sense que se n’emetés cap informe, atès que va considerar la necessitat que l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès  acredités de forma més precisa la viabilitat econòmica de la futura entitat local i que en justifiqués la suficiència econòmica.  Igualment, es va qüestionar el seu àmbit territorial i es va acordar sol·licitar nous informes tècnics que permetin contrastar el compliment dels requisits legals amb més rigor.

La Direcció General dAdministració Local va sol·licitar nous informes tècnics a lAjuntament de Cerdanyola del Vallès, a la Diputació de Barcelona, a la Mancomunitat de lÀrea Metropolitana de Barcelona ia la Universitat Autònoma de Barcelona.  En data 24 d’abril del 2008 va tenir entrada al Departament de Governació i Administracions Públiques l’informe favorable de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Mitjançant addenda de 26 de maig del 2008, el Servei de Demarcacions Territorials va ratificar el sentit del seu informe de 8 de maig del 2006.

La Comissió de Delimitació Territorial, en sessió de 25 de juny de 2008, va emetre informe favorable sobre l’expedient, encara que va condicionar el seu acord a l’acreditació de la viabilitat econòmica i va excloure de l’àmbit territorial el sector de Can Domènec, que té una continuïtat territorial molt  limitada amb la resta del territori de Bellaterra.

El 8 de gener del 2009, l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès va remetre un nou estudi de la viabilitat econòmica de la nova entitat municipal descentralitzada així com un estudi tècnic justificatiu de la inclusió de Can Domènec a l’àmbit de l’entitat municipal descentralitzada.  Finalment va acompanyar les al·legacions formulades per diverses entitats del territori que donen suport a la integritat de làmbit territorial objecte de la constitució de lentitat municipal descentralitzada.

La Comissió Jurídica Assessora, en sessió d’11 de juny del 2009, va emetre el dictamen preceptiu sobre l’expedient, i va considerar que l’àmbit territorial objecte de la constitució de l’entitat municipal descentralitzada hauria d’incloure el sector de Can Domènec.

Per tot això, tenint en compte que ha quedat demostrat que a l’àmbit de Bellaterra concorren circumstàncies de naturalesa geogràfica, històrica, social, econòmica i administrativa que justifiquen la creació de l’entitat municipal descentralitzada, que compta amb recursos suficients per complir les seves atribucions i  que la seva constitució no suposarà una pèrdua de qualitat a la prestació dels serveis generals del municipi de Cerdanyola del Vallès;

Considerant el que disposen els articles 79 i 80 del text refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, i els articles 75 a 82 del Decret 140/1988, de 24 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de demarcació  territorial i població de les entitats locals de Catalunya;

De conformitat amb els informes del Servei de Demarcacions Territorials, de la Comissió de Delimitació Territorial i el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, a proposta del Conseller de Governació i Administracions Públiques i amb la prèvia deliberació del Govern, decret:

Article 1.

Aprovar la constitució de l’entitat municipal descentralitzada de Bellaterra, al terme municipal de Cerdanyola del Vallès.

Article 2.

L’entitat municipal descentralitzada de Bellaterra comprèn els sectors coneguts com Bellaterra, Can Domènec i Turó de Sant Pau.

Els límits territorials de la nova entitat són els que consten al plànol que figura a la pàgina 53 de l’expedient administratiu.  El Departament de Governació i Administracions Públiques, lAjuntament de Cerdanyola del Vallès i lòrgan de govern de lentitat municipal descentralitzada de Bellaterra aixecaran conjuntament lacta de fitació dels límits aprovats.

Article 3.

L’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i l’òrgan de govern de la nova entitat executaran la segregació patrimonial resultant de la constitució de l’entitat municipal descentralitzada.

Article 4.

L’òrgan de govern que regirà la nova entitat fins a les properes eleccions locals es constituirà conforme al que disposa el Decret 78/1998, de 17 de març, pel qual es regulen les comissions gestores municipals.

Disposició final.

Es faculta el conseller de Governació i Administracions Públiques per dictar les resolucions necessàries per donar compliment a aquest Decret.

Barcelona, 3 de novembre del 2009.

El president de la Generalitat de Catalunya José Montilla i Aguilera.

El conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs i Coll.

Read Full Post »

Durant els anys seixanta, Josep Joan Piquer i Jover, fou director del laboratori psicotècnic del Tribunal Tutelar de Menors i sotsdirector del Grup Benèfic de la Junta de Protecció de Menors. Aquestes tasques les va compartir amb la direcció de la revista “Pro Infancia y Juventud”, de la qual va ser durant tretze anys, entre 1950 i 1962, el seu redactor en cap. També va treballar, en qualitat de director literari, a l’Editorial Litúrgica Española, lloc des d’on feu possible i promocionà l’edició d’obres notables, que obtingueren gran difusió. El 1971 es jubila de tots els càrrecs de la Protecció de Menors per a dedicar-se exclusivament als estudis històrics.

Josep Joan Piquer i Jover (Barcelona 1911 – Vallbona de les Monges 1985) CEDIDA

La vida

Nasqué a Barcelona el 28 de maig de 1911. El 4 de desembre de 1913 morí assassinat el seu pare, Camil Piquer i Cussó, organitzador al barri de Sant Andreu d’un sindicat catòlic que no arribà a consolidar-se, patrocinat per l’advocat barceloní Narcís Pla i Deniel.

El 4 de març de 1914 morí també la mare, embarassada del segon fill, a conseqüència d’una pallissa per mans dels que havien assassinat el seu marit. Fou adoptat per un oncle matern, Manuel Jover i Torremadé i la seva esposa Rosa Jover i Ayats, residents a Vallbona de les Monges (Lleida).

Del 1921 al 1933 estudià al Seminari de Tarragona. En sortir-ne, cursà la Llicenciatura en Filosofia i Lletres, especialitat de Pedagogia a la Universitat de Barcelona, compaginant els estudis amb tasques docents com a professor en diferents institucions.

Però la preocupació social i el seu interès pels infants abandonats el portà a treballar d’educador a l’Escola Granja de Plegamans del Patronat de la Infància Abandonada, creat i dirigit per l’eminent pedagog Mn. Josep Pedragosa. Aquest fou el seu mestre i el seu model.

En 1940 ingressà en la Protecció de Menors i es casà amb Isabel Jornet Portella. En 1941 va néixer el seu primer fill Josep Joan, i en 1946 morí la seva muller. En 1948 contragué segon matrimoni amb Carlota Pomés i Coll, bibliotecària, i al cap d’un any nasqué la segona filla Rosa Maria.

Als setanta-quatre anys, a conseqüencia d’una penosa malaltia, morí a Vallbona de les Monges el 23 de novembre de 1985, on fou enterrat en un nínxol sense nom i amb aquesta llegenda: Desperta’t tu que dorms, ressuscita d’entre els morts i el Crist t’il·luminarà (Efesis 5,14).

L’obra

Fou durant vuit anys (1940-1948) el subdirector del “Grupo Benéfico” del carrer Wad-Ras –avui Institut Icària- depenent de la Junta Provincial de Protecció de Menors de Barcelona. Aquesta institució acollia en aquell moment uns mil tres-cents infants abandonats o maltractats, procedents generalment de famílies desestructurades, immigrants o indesitjables, un col·lectiu abocat fatalment a les conductes antisocials i a la delinqüència. Assajà mitjans psicològics i pedagògics moderns en el tractament d’aquests infants.

Josep Joan Piquer i Jover, Director del Laboratori Psicotècnic de les “Escuelas Profesionales del Tribunal Tutelar de Menores Nuestra Señora de la Esperanza” Calle Wad-Ras, 98 (Barcelona), Inaugurat en 1946, com Reformatori, instal·lat davant del “Grupo Benéfico Ramón Albó de la Protección de Menores del Tribunal Tutelar de Menores de Barcelona” CEDIDA

El 1946 li fou concedit el Premi Pelfort per l’obra El niño abandonado y delincuente. Consideración etiológica y estadística sobre algunas fallas del juicio moral en la conducta del niño español de postguerra (1946) Madrid, Instituto San José de Calasanz de Pedagogía, del CSIC.

En 1950 fou nomenat redactor en cap de la nova revista de la Junta de Protecció de Menors Pro Infancia y Juventud, coneguda i valorada durant molts anys en els centres importants d’Europa i d’Amèrica relacionats amb els problemes infanto-juvenils, càrrec que va exercir fins a 1962.

Participà també en les tasques del Tribunal Tutelar de Menors. A partir de 1948 creà i exercí el càrrec de Director del Laboratori Psicotècnic del Tribunal, juntament amb el metge Dr. Claudi Bassols. La seva extensa experiència en aquest centre fou la base de les nombroses publicacions relatives als problemes de la infància abandonada i de la delinqüència juvenil. Els seus estudis foren publicats en la seva major part en diverses revistes, especialment en Pro Infancia y Juventud, estudis que constitueixen un conjunt molt interessant relatiu al tema, tant per la densitat del seu pensament com per haver-se avançat molt als criteris imperants del seu temps.

La seva actuació com a pedagog se centrà en la tasca constant i tenaç de modernitzar les institucions que tenien cura dels infants i joves marginats amb mètodes renovadors i tècnicament prometedors, fonamentats en criteris científics de centres competents dedicats al tema.

Fou Membre de la Societé Internationale de Criminologie, Secretari de la Secció de Barcelona de l’Institut Sant Josep de Calasanç de Pedagogia del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), Membre de la Comissió Consultiva de la Unió Internacional de Protecció a la Infància de Ginebra (Suïssa), Membre perpetu de l’American Academy of Political and Social Science de Filadelfia (EUA).

Va compaginar la seva tasca pedagògica amb la direcció de l’Editorial Litúrgica Española i quan aquesta va tancar, amb la Secretaria de l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) de la Universitat de Barcelona.

El 1976 li fou concedit el Premi d’Assaig Ciutat de Barcelona per l’obra Vida ermitana a Barcelona i als seus entorns. Èpoques tardanes (1386-1913). Publicat per Balmesiana el 1980.

L’any 1971 es jubilà, a petició pròpia, tant de la Junta com del Tribunal Tutelar de Menors, per a dedicar-se a una segona vocació, també molt anhelada en el seu cor: la investigació històrica, centrada en l’estudi de les comarques de l’Urgell i la Segarra i, especialment, de Vallbona de les Monges on havia passat la seva infantesa i on hi tenia les seves arrels més profundes.

La seva obra pedagògica consta d’una vuitantena d’obres i les publicacions de recerca històrica sumen prop de vuitanta obres. La seva esposa Carlota Pomés, bibliotecària, va publicar la seva bibliografia completa que avui es pot consultar en diferents biblioteques i arxius.

Juntament amb la seva esposa Carlota fundà la Biblioteca El Verger a Vallbona de les Monges per facilitar la lectura als vallbonins i amb un fons sobre monografies comarcals avui a la Biblioteca Comarcal de Cervera.

Fou un espòs enamorat i amantíssim, un pare excel·lent i un molt bon amic dels seus amics. Amb els habitants del poble de Vallbona hi mantingué tota la vida uns vincles afectius entranyables i estimà profundament aquesta terra i la seva gent, afecte que fou sempre correspost.

El poble de Vallbona el va nomenar fill adoptiu l’11 de juny de 1967 i el 18 de setembre de 1983 el poble i el monestir de Vallbona conjuntament li reteren un nou homenatge amb motiu de la imposició de la medalla de la Fundació Roger de Belfort. L’Ajuntament de Vallbona li va fer un emotiu homenatge el 25 d’abril de 2015, amb motiu del trentè aniversari del seu traspàs.

Font: Rosa Maria Piquer i Pomés
rmpiquer@terapiesynthesis.com

Pomés i Coll, Carlota (1987) Bibliografia de Josep-Joan Piquer i Jover (1911-1985). In memoriam.

Read Full Post »