A Bellaterra tenim el Ligustrum vulgare anomenat olivereta, i com a plantes de jardineria la troana del Japó (Ligustrum japonicum)
“Els seus fruits de vegades s’han utilitzat com a colorants en vins”

Flors petites i oloroses reunides en panícula. Quatre pètals i dos estams per sobre del pistil. Fruits en drupa semblants a les de l’olivera.
El gènere té de 40 a 50 espècies de fulla persistent, semipersistent o caduca. En forma d’arbusts o petits arbres.
El gènere Ligustrum té el centre de diversitat biològic a la Xina`, Himàlaia, Japó i Taiwan. També es troben espècies a Europa, nord de l’Àfrica i Australàsia.
– Nom científic o llatí: Ligustrum japonicum Thunb.
– Nom comú o vulgar: Aligustre del Japó, Troana.
– Origen: originari del Japó, es va introduir a la Xina i des d’allà va entrar al continent europeu el 1845.

– La denominació científica del gènere, ve de la que ja li donés Plini com a derivat del verb llatí Ligare (lligar), pel fet que les branquillons joves, per la seva flexibilitat, serveixen per lligar. El nom específic fa al·lusió al lloc d’origen.
– Arbust perennifoli que de vegades adquireix port arbori de fins a 4 m d’alçada.
– Més freqüentment es presenta de forma arbustiva, servint llavors per formar tanques.
– Port: Tronc de color gris fosc, llis. Copa densa i branques flexibles.
– Fulles oposades, glabres, ovades, de 4-10 cm de longitud i 2-5 cm d’amplada, de color verd molt intens i brillant.
– Hi ha una varietat molt coneguda que és el Ligustrum japonicum ‘Variegatum’ (Aligustre matisat) i té les fulles tacades de groc.
– Flors: hemafrodites, petites, nombroses, de coloració lleugerament verdosa, groguenca o blanquinosa, una mica oloroses, agrupades en raïms al final dels ramells, de 6-15 cm de llarg. Floreix a finals de primavera oa principis d’estiu.

– Fruits: en raïm. Són petites drupes de color negre blavós, forma esfèrica, irregular i de 5mm. de diàmetre; de sabor molt amarg. Fructifica a mitjans de tardor. Suposa una font important de menjar per als ocells quan produeixen els fruits.
– Creixement: de ràpid a mig, vivint al voltant del segle.
– Les branques es fan servir per a l’elaboració de cistelles i gàbies.
– La seva fusta és dura i elàstica, per la qual cosa s’hi fabrica objectes tornejats.
– Les seves fulles i altres parts verdes tenen propietats astringents i es fan servir contra la diarrea.
– Els seus fruits de vegades s’han utilitzat com a colorants en vins.