EDITORIAL http://www.ara.cat
El procés sobiranista català va viure ahir una jornada dual, en tres sentits. En primer lloc, va ser dual la defensa de l’expresident Artur Mas i les conselleres Joana Ortega i Irene Rigau: es van declarar responsables polítics del 9-N, però no culpables de desobeir el Tribunal Constitucional. En realitat, el 9-N va ser exactament això: una consulta als ciutadans sobre la independència de Catalunya, executada per milers de voluntaris i feta sense saltar-se la legalitat espanyola (una estratègia de no confrontació que, per cert, va comportar moltes tensions entre els partits de la majoria independentista).
En segon lloc, ahir hi va haver una altra realitat dual marcada per la distància que separava el que passava dins i fora del Palau de Justícia de Barcelona. A dins, el judici polític a uns representants escollits democràticament i acusats de posar unes urnes de cartró per fer una votació no vinculant; al carrer, el suport democràtic a aquests mateixos polítics, expressat de manera massiva, lliure i pacífica, com sempre. La tercera dualitat és també prou habitual: la reacció diametralment oposada entre l’opinió pública (o publicada) sobiranista i la unionista. Mentre que el sobiranisme català va viure l’inici del judici com un altre cop de porta i, per tant, com una acceleració del procés, des del govern espanyol, amb el suport inequívoc del PSOE i C’s, es tornava a negar tota possibilitat de fer un referèndum.
El desenllaç d’aquest primer judici al 9-N prefigurarà l’abast i velocitat del xoc polític que s’acosta. Si hi ha inhabilitacions, la retòrica del diàleg que encara ahir feia servir la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, quedarà en paper mullat i entrarem aviat en la recta final, amb l’independentisme més motivat i el sobiranisme més compromès en la convocatòria d’un referèndum. Si el veredicte és absolutori, seguirà el pols, però encara amb un mínim marge perquè uns i altres afinin estratègies i es rebaixi la tensió. En tot cas, la judicialització de la política ja ho té, això: acusacions i veredictes passen a tenir conseqüències polítiques. Ahir mateix, la vicepresidenta del Tribunal Constitucional, Adela Asua, advertia que “la qüestió catalana no té només una solució judicial”. Tard o d’hora, amb acord o sense, l’únic veredicte democràtic el donaran les urnes.
BELLATERRA.CAT 