Posted in Bellaterra on 6 febrer 2017| Leave a Comment »
Vídeos i fotos de Bellaterra.Cat
Ortega: ‘No hi va haver cap funcionari que estigués implicat en l’execució del 9-N. Únicament voluntaris ben organitzats’
Enric Pallàs mostra el cartell del bus de Bellaterra
El bellaterrenc Miquel Hernández Onna canvia impressions amb Ferran Estrada Porta
Cartell d’en Ferran Estrada Porta
Posted in Bellaterra on 6 febrer 2017| Leave a Comment »
L’expresident de la Generalitat, Artur Mas, no ha defugit la seva responsabilitat. En un interrogatori marcat per un president de la sala crispat que sempre que ha pogut ha intervingut en les respostes de l’expresident, Mas ha deixat molt clar que el 9N fou una “iniciativa política meva, com a president de la Generalitat, i una iniciativa del Govern” que seguia les directrius “que venien de mi mateix i afecten a Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs”.
Artur Mas, com també han fet posteriorment Joan Ortega i Irene Rigau, només ha respost a les preguntes de la defensa en una sessió tranquil·la que només s’ha vist interrompuda amb les intervencions del president de la sala. L’expresident, que ha destacat que la iniciativa de fer el procés participatiu del 9N fou seva, ha manifestat les “arrels profundes i democràtiques” que el van motivar a tirar endavant la votació: “el novembre del 2012 vaig avançar les eleccions perquè volia saber si el clam del carrer que el setembre del 2012 reclamava un nou Estat d’Europa tenia traducció a les urnes, el resultat va ser un Parlament amb dos terços a favor del dret a decidir i promoure una consulta sobre el futur polític de Catalunya”. De fet, l’expresident ha recordat que en “diferents ocasions” la cambra catalana ha votat resolucions que instaven el govern a promoure la consulta i, per tant, el Govern va aplicar les resolucions “d’un Parlament escollit democràticament” i amb partits que duien als seus programes electorals el dret a decidir.
El 9N fou conseqüència d’amplis acords
El fet que la data i la pregunta fossin acordades des del consens amb diferents forces polítiques, ha estat un argument de pes en la defensa de l’expresident, que, a més, ha recordat la legislació pròpia que va promoure el Parlament de Catalunya per tirar endavant una consulta no refrendària, ja que la competència per fer un referèndum pactat és exclusiva de l’Estat, “però no podia ser pactat”.
Mas deixa el TC contra les cordes
La declaració d’Artur Mas ha deixat en evidència el mal funcionament del Tribunal Constitucional, que teledirigit pel Gobierno, va notificar al Govern a frenar el 9N el 4 de novembre en un moment on l’Estat “feia mofa” de la consulta titllant-la de “menor i intranscendent”. L’expresident ha explicat que va rebre la notificació mitjançant un correu electrònic i, dos dies abans del 9N, va rebre un escrit per correu ordinari sense un missatger que el reclamés. Una situació que contrasta amb la que es va produir un any després, quan en la resolució del 9N del 2015 aprovada per Junts pel Sí i la CUP on feien oficial l’inici del procés constituent i l’obediència al Parlament per proclamar la República catalana, van rebre una visita oficial dels tribunals on s’ordenava signar un acusament de rebut.
Mas relata que la notificació del 4 de novembre demanava la suspensió del procés participatiu, però no les conseqüències legals de tirar-ho endavant. Quan el Govern va preguntar al tribunal què era el que s’havia de suspendre, el TC no va emetre cap resposta. Una situació que va generar un debat als serveis jurídics de la Generalitat que davant una resolució del Constitucional tan genèrica va apostar per demanar un aclariment que mai va tenir resposta. El resultat fou que “la voluntat política de no aturar” res s’imposes.
“Vam tirar endavant el 9N gràcies els voluntaris”
Davant la inexactitud del text del TC que ordenava posar fi a la convocatòria de la consulta, el govern va impulsar un procés participatiu, “vam canviar el format però no l’objectiu final” explica Artur Mas. “Quan vam prendre la decisió vam tenir un conflicte polític d’alt nivell, se’ns va deixar sols”, recorda l’expresident amb aquell episodi de la Cimera de Pedralbes, quan ERC, la CUP i ICV-EUiA van jugar en deixar de donar suport al procés del 9N, que aleshores apostava per ser un procés participatiu i no una consulta. De fet, els ecosocialistes van abandonar la taula dies més endavant. Tanmateix, el Govern va tirar endavant l’objectiu,
La Generalitat, amb la suspensió del TC de la consulta, “va entendre que el decret de convocatòria canviava” i va “transformar” la consulta sense ser de la mateixa administració. “Va canviar el format, però es va mantenir la pregunta i la data malgrat no tenir un sistema de garantia. L’organització es va canviar perquè l’objecte final era conèixer l’opinió dels ciutadans”. Mas ha concretat que la consulta “no era vinculant, era per tenir l’opinió dels catalans després de les immenses mobilitzacions populars”. En aquest sentit, el president ha explicat que va fer una crida per ajudar a fer possible la jornada del 9N, “vaig dir que necessitàvem 20.000 voluntaris i van ser 40.000, van ser la peça clau i imprescindible per fer el 9N”.
L’expresident ha destacat que davant seu hi havia dos deures, el deure “imprecís del TC i sense aclariments” o el “deure major” de fer possible el 9N: “el governant ha de calibrar deures, i davant la magnitut del compromís del país, el deure era que es fes el procés participatiu”.
El president de la sala molt crispat amb Mas
Només començar el president de la sala ha preguntat a l’expresident Masi si respondria a les preguntes de totes les parts, “contestaré a totes les preguntes de la defensa, a cap pregunta de l’acusació popular i de la Fiscalia”, una resposta que ha motivat que més endavant el president de la sala es rebotés contra Mas quan s’ha qüestionat el delicte, “si és tan delicte, per què el TC no va fer res?” cosa que el president de la sala intervingués dient que no es podia formular preguntes, i Mas digués, “no em puc fer preguntes? El TC no va fer res per obeir” i de nou el tallés “va tenir coneixement de la resolució del TC?”, una nova interrupció que l’expresident ha tallat amb “li he dit que sí, i aquí el president de la sala no va fer res per aturar les votacions del 9N que van durar fins al 25 de novembre”. Mas ha seguit, “el 17 de novembre tinc coneixement que el TSJC va dir que no hi havia delicte” i el mateix Rajoy des de Càceres deia que el 9N no era ni una consulta ni un referèndum, que no tindria cap efecte”.
El tercer moment de xoc ha estat quan l’expresident Mas ha explicat que ell és el responsable de la idea de tirar endavant el procés participatiu: “no vaig tirar endavant la consulta, la vaig transformar en el procés participatiu, vaig donar instruccions al Govern i a la Generalitat perquè participés i les institucions coneguessin quants ciutadans volen un Estat independent, tot i que això no seria vinculant, i abans del 9N vaig anunciar que allò que estàvem promovent ho faríem amb una convocatòria electoral (27S) i ha suposat una majoria a favor de la independència”, una exposició que el president de la sala sembla que ha molestat i ha preguntat, “és responsable?”, una interrupció que Mas ha contestat amb “sí que he respost, sóc responsable de tot”.
Posted in Bellaterra on 6 febrer 2017| Leave a Comment »
2.344.828 ciutadans es van plantar davant d’una urna i van votar. Era diumenge 9 de novembre del 2014. El procés participatiu del 9-N va comptar amb 41.000 voluntaris i es va convertir en la mobilització democràtica més gran que ha viscut la Catalunya moderna. En contrast amb aquell exercici cívic i d’afirmació democràtica, aquesta setmana se’ns jutjarà per haver-ho fet possible, fidels al mandat electoral i del Parlament. Institucions de l’Estat han activat la via penal com un càstig a aquells que, segons la seva interpretació, van gosar desafiar-lo. L’Estat espanyol no opta per la seducció. Nega el diàleg, engega la maquinària judicial en lloc de la negociació política, i promou la guerra bruta sempre que li convé.
Amb aquest article que avui es publica als mitjans volem expressar taxativament una realitat de present i de futur. Una eventual sentència condemnatòria no destruirà la nostra vocació de servei al país. Cada dia, allà on estiguem reafirmarem els valors que han de perfilar una democràcia europea del segle XXI. En la darrera dècada, hem vist el pitjor dels immobilismes per part de l’Estat i per part dels partits que han ostentat el govern espanyol: una sentència del Tribunal Constitucional en contra de l’Estatut i un centralisme continu i gradual que ens porta a la residualització com a país. La resposta catalana han estat cinc enormes i consecutives mobilitzacions immaculadament cíviques. I tres convocatòries a les urnes per legitimar les decisions del Govern: eleccions al Parlament de 2012 amb una majoria de més de dos terços a favor del dret a decidir, el procés participatiu del 9-N, i les eleccions plebiscitàries del 2015 on s’assoleix una majoria absoluta de diputats a favor de l’Estat català.
Aquest dilluns 6 de febrer del 2017 ens jutgen a tots els que vàrem anar a votar el 9-N
Són molts els exemples de gran transcendència històrica on la llei s’ha modificat o adaptat per satisfer les aspiracions de la gent. Reivindicacions socials, racials, de gènere, nacionals, etc. La història n’està plena, perquè és així com evolucionen les societats democràtiques. Diferents estudis demoscòpics coincideixen en que gairebé un 80% dels catalans volen participar en un referèndum com a millor eina per escatir com ha de ser la Catalunya que deixem als nostres fills i filles, nétes i néts.
El Regne Unit va acordar amb Escòcia celebrar un referèndum perquè els escocesos decidissin si optaven per una Escòcia independent o no. El mateix va passar entre el Quebec i el Canadà -concretament dues vegades- el 1980 i el 1995. Si Espanya es mira al mirall, veurà unes institucions polítiques i judicials diametralment oposades a Westminster i a Ottawa. Ja no hi ha marxa enrere, Catalunya serà el que la seva gent, políticament, desitgi. Volem una Catalunya més pròspera i benestant, més justa i solidària, més culta i cívica. I amb més qualitat democràtica: on imperi la separació entre el poder executiu, el poder legislatiu i el poder judicial. Els tres signants volem recordar que els 9 fiscals del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya van emetre un informe unànime on negaven que en l’organització i celebració del 9-N hi hagués cap indici de delicte. De forma sorprenent, la Fiscalia General de l’Estat va imposar el seu criteri jeràrquic i va interposar una querella en contra nostra.
L’Estat i el govern del PP volen esborrar la imatge de llargues cues, de famílies, de diferents generacions esperant ordenadament exercir el dret democràtic de votar. No trobareu gaires exemples al món, ni moviments populars amb el grau de compromís, implicació i esperit constructiu com el que està protagonitzant Catalunya. Jutjant-nos pel 9-N, volen intimidar el president Puigdemont i el Govern de la Generalitat. Però el que realment estan fent és portar a judici cada una de les persones que hi havia darrere dels 2.344.828 vots. Aquest dilluns 6 de febrer del 2017 ens jutgen a tots els que vàrem anar a votar el 9-N. Als que vàrem votar Sí, Sí-No i No. A tots. El 32è president dels Estats Units d’Amèrica, Franklin Delano Roosevelt, en el seu discurs inaugural digué: “The only thing we have to fear… is the fear itself” (L’única cosa que hem de témer… és a la por en si mateixa). El 9-N va ser el primer gran acte fet des de Catalunya demostrant que no tenim por.
Aspirem a una sentència absolutòria perquè estem plenament convençuts que no vàrem cometre cap delicte
Aspirem a una sentència absolutòria perquè estem plenament convençuts que no vàrem cometre cap delicte. Tanmateix, sigui quina sigui la sentència, romandrem al servei del país. Catalunya pot aspirar a la seva llibertat des de la fraternitat, sense cap mena de violència i amb un somriure als llavis. Com diu el nostre Cant de la Senyera, “llum als ulls i força al braç”. Llum als ulls per albirar el gran país que podem construir si tenim les eines que ens manquen. I força al braç com a constància i fortalesa per aconseguir els nostres objectius. Aquest 6 de febrer, demostrem que afrontem aquest any decisiu amb majoria social, unitat política i mobilització ciutadana sempre que calgui.
Artur Mas, 129è president de la Generalitat (2010-2016)
Joana Ortega, vicepresidenta del Govern i consellera de Governació (2010-2016)
Irene Rigau, consellera d’Ensenyament (2010-2016)
BELLATERRA.CAT 