BELLATERRA.CAT

http://www.ara.cat

L’interrogatori a què va ser sotmès ahir el regidor de Vic Joan Coma per part del fiscal a l’Audiència Nacional va fregar el ridícul, però alhora va evidenciar fins on estan disposats alguns a retorçar la llei per perseguir càrrecs públics catalans. Coma va haver d’explicar el significat de les paraules truita, ou i trencar, en un intercanvi en què el fiscal va buscar infructuosament convertir una metàfora en una crida a la violència. Tot per poder sostenir l’acusació que la intervenció de Coma al consistori en defensa de la desobediència i de la declaració del 9-N aprovada pel Parlament de Catalunya era constitutiva del delicte de sedició.
El regidor cupaire va aprofitar l’ocasió per fer una defensa activa de la desobediència com a mètode per canviar marcs legals que es consideren injustos, en la línia de l’article que va publicar a l’ARA ara fa un mes. Allà Coma feia seves les reflexions de Hannah Arendt publicades a The New Yorker l’any 1970 en què apuntava: “Una de les situacions en què la desobediència civil emergeix és quan un nombre significatiu de ciutadans arriben al convenciment que els canals habituals per canviar les lleis han deixat de funcionar i que, consegüentment, les seves demandes no seran ni escoltades ni resoltes. […] Més endavant la llei podrà estabilitzar i legalitzar el canvi, però perquè això es produeixi haurà calgut desobeir la legalitat vigent”. El jutge Ismael Moreno, el mateix que va empresonar dos titellaires sota l’acusació d’enaltir el terrorisme per després arxivar la causa, va deixar el regidor en llibertat amb càrrecs i li va retirar el passaport. El suport rebut per Coma demostra que l’estratègia de persecució judicial de càrrecs electes catalans té l’efecte contrari al buscat, és a dir, reforça els arguments del moviment independentista i cohesiona els partidaris del referèndum. Si algú a Madrid es pensa que la via per frenar el procés sobiranista passa per devaluar la democràcia i restringir drets fonamentals com el d’expressió i opinió està molt equivocat perquè és al contrari. Les demandes catalanes només es poden resoldre amb més democràcia, és a dir, amb una votació lliure en què cadascú pugui exposar els seus arguments. I aquesta és una decisió que s’ha de prendre des de la política i no des d’un tribunal que, recordem-ho, és l’hereu del Tribunal de Orden Público franquista.

Read Full Post »