BELLATERRA.CAT

El 2016 escura els darrers minuts. Ha estat un any estrany. De desconcertant transició a Catalunya -on ha costat massa pair i llegir el resultat del 27-S-, d’un bloqueig a Espanya que s’ha resolt de qualsevol manera, i de por, massa por al món. La que explica el Brexit i Trump i la que tanca fronteres als refugiats. Un any de molts adéus al món de la música i al mite Johan Cruyff. Per NacióDigital, però, ha estat un any de canvis, creixement i reconeixement i n’estem contents. Toca mirar endavant i pensar en què n’esperem del 2017. Us he triat disset desitjos, que espero que compartiu, si més no en part.
1. Votar. 2017 ha de ser un any de resolució del procés. El replantejament del full de ruta incorpora un referèndum, la millor sortida per desempatar la situació actual. Preferiblement hauria de ser pactat, però si no surt cal fer-lo igualment. Perquè cap procés, tampoc aquest, es pot fer etern i els catalans han dit de forma clara i sostinguda que volen decidir. L’independentisme fa anys que hi treballa i que es carrega de raons per assolir un estat que garanteixi que Catalunya segueixi sent. 254 dels 350 diputats del Congrés no ofereixen res més que un no.
2. Urnes i parlaments, no tribunals. La política, en democràcia, es fa als parlaments i la decideixen els ciutadans amb el seu vot. No els tribunals. Cal posar fi (o denunciar-la allà on calgui) la covardia del govern espanyol i els seus socis, que asseuen càrrecs electes al banc dels acusats enlloc d’afrontar les seves reivindicacions polítiques.
3. Deconstruir Rajoy. El líder del PP segueix al capdavant del govern espanyol. Però la seva debilitat al Congrés, i les tensions internes al PSOE, haurien de ser aprofitades per aturar, desmuntar i replantejar algunes de les seves iniciatives com la llei mordassa, la reforma laboral o la llei Wert.
4. Més Països Catalans. Els canvis de govern a les Illes i al País Valencià el 2015 són una oportunitat i cal seguir aprofitant-la per enfortir llaços entre els territoris de parla catalana amb iniciatives com l’Institut Ramon Llull. Compartim història, llengua i problemes comuns com l’infrafinançament (que enguany es podria mitigar si els governs juguen bé les cartes a Madrid) i la necessitat d’impulsar el corredor mediterrani. Ha de ser també l’any del retorn d’un Canal 9 més independent, de qualitat i que fomenti la llengua pròpia. L’espai català de comunicació ho agrairà.
5. Que Barcelona s’hi posi. Ada Colau té algunes idees clares, però li cal més empatia per buscar complicitats i afrontar els dos grans reptes pendents de la capital: el turisme massiu (no n’hi ha prou amb la moratòria hotelera) i la mobilitat. El tramvia per la Diagonal és una oportunitat però la gestió de les superilles és millorable.
6. Punxar la nova bombolla. La crisi dels darrers anys s’explica, en gran part, per la bombolla immobiliària. Ara, moderadament, el preu dels pisos torna a pujar però el que es dispara, si més no a Barcelona, és el lloguer. Una situació que, sumada a la impossibilitat de comprar habitatge de molts joves per una precarietat laboral que es cronifica, acaba expulsant-los de la seva ciutat. Ajuntament i Generalitat han d’arriscar més.
7. Tancar el CIE de la Zona Franca. Al Parlament tots els grups llevat del PP i C’s van votar l’any passat en favor de tancar el Centre d’Internament d’Estrangers de la Zona Franca. L’Ajuntament el va precintar sense èxit en un intent que no reobrís. No s’ha d’afluixar en la pressió per acabar amb un tracte inhumà als nouvinguts que inclou, per exemple, batudes policials per perfil ètnic.
8. Prou pobresa energètica. El cas de la Rosa, l’àvia de Reus que va morir en un incendi causat per una espelma després que Gas Natural li tallés la llum sense avisar els serveis socials, no és aïllat. Les administracions han de ser contundents i embridar empreses que, actuant sovint en règim d’oligopoli, s’acullen a qualsevol escletxa legal per saltar-se les normes que protegeixen els més desafavorits. La Generalitat ha anunciat contundència i que seguirà amb els seus protocols. És bona notícia, com també ho seria un acord per la Renda Garantida de Ciutadania.
9. De la macroxifra a la teva butxaca. Les macrodades econòmiques comencen a acompanyar després que el 2008 esclatés una crisi que ha destruït bona part del nostre teixit industrial. El 2017 es preveu que el PIB torni als nivells anteriors a la crisi. Caldria que anés acompanyat de la recuperació del poder adquisitiu de les classes populars. De la crisi n’hem de sortir tots i no només els que menys l’han patida.
10. Masclisme? Ja n’hi ha prou! La violència de gènere no s’ha aturat aquest 2016 i la inversió de les administracions ha estat encara escassa. Cal donar-los més importància i també canviar els rols de gènere de la nostra societat. Evolucionem no només a nivell tecnològic o sanitari, també contra el masclisme. Igualtat i coeducació per prevenir, recursos necessaris per protegir i dignitat i respecte per a les víctimes són inexcusables.
11. Que el Brexit sigui una oportunitat. La sortida del Regne Unit de la Unió Europea és una mala notícia. Debilita el projecte comú i el farà encara més estatista. Aquest 2017 es concretarà l’adéu britànic i sabrem si la resta de països, amb una forta pressió interna populista en molts casos, ho converteix en una oportunitat per repensar i enfortir la Unió o va cap a la liquidació definitiva després d’anys de col·lapse.
12. Casa nostra, casa vostra. Una de les grans mancances de la Unió és la inexistència d’una política exterior comuna. S’ha posat de manifest de forma penosa aquest any pagant a Turquia, un estat amb uns estàndards democràtics cada cop més baixos, per treure’s del damunt el problema dels refugiats. La seva situació ens hauria d’avergonyir a tots. Signeu aquest manifest si no ho heu fet.
13. Frenar l’extrema dreta. La ultradreta, que beu de la crisi, els discursos populistes i la por, és la gran amenaça de les societats postindustrials. Àustria l’ha frenada des de l’esquerra i esperem que França ho faci des de la dreta més tradicional (els socialistes no tenen cap opció) i Fillon s’imposi a Le Pen en les presidencials. El projecte europeu també estarà en joc. Més enllà dels match ball electorals cal un impuls regenerador i recuperar la credibilitat dels polítics.
14. Que Trump no compleixi. Als polítics els hem de demanar que compleixin. I del nou president nord-americà, el populista Donald Trump, que prendrà possessió al gener, el millor que en podem esperar és que se salti el seu programa electoral, que proposa una Amèrica encara més desigual i aïllada de la resta del món i els seus problemes.
15. Que Luis Enrique no inventi massa. L’entrenador del Barça està negociant la seva renovació. Ha demostrat que és capaç de fer conviure les estrelles al vestidor i de mantenir l’equip en bons registres competitius, però també s’han esborrat alguns signes d’identitat en l’estil que va implantar Johan Cruyff i va perfeccionar Josep Guardiola. No toquem el que funciona.
16. Que Cabré no ens falli. Després de sis anys sense novetats editorials uns dies abans de Sant Jordi apareixerà Quan arriba la penombra, una successió d’històries entrellaçades que esperem que ens faci xalar tant com Les veus del Pamano o Jo confesso, amb les que Jaume Cabré, el nostre novel·lista estrella, va triomfar tant a Catalunya com a l’estranger.
I 17. L’art sacre de Lleida no es toca. Les pressions polítiques i de l’Opus Dei van aconseguir al seu dia crear el petit bisbat de Barbastre-Montsó, cosa que va suposar segregar del de Lleida un centenar de parròquies de la Franja de Ponent. Això va obrir un litigi per l’art sacre i ara un jutjat d’Osca vol que el bisbat de Lleida retorni les obres d’art que al seu dia van adquirir. El Govern no hauria de cedir.

Read Full Post »

http://www.ara.cat

Els grups parlamentaris de Junts pel Sí i la CUP van anunciar ahir que han arribat a un acord sobre el contingut de la llei de transitorietat jurídica, també coneguda com de desconnexió, el primer article de la qual afirma el següent: “Catalunya es constitueix en una República de dret, democràtica i social”. El comunicat, concís, no detalla l’articulat sencer i subratlla que l’epígraf sobre el referèndum queda obert a l’espera de negociacions amb altres grups, en referència als comuns. El que sí que diu la nota és que la proclamació efectiva de Catalunya com una república independent queda condicionada al resultat del referèndum.
En circumstàncies normals, els grups de JxSí i la CUP no s’haurien de veure obligats a mantenir aquest nivell de secretisme, ja que l’opinió pública hauria de conèixer el contingut íntegre de la llei per poder debatre’n aspectes tan importants com la ciutadania o els drets fonamentals. Però la realitat és una altra. En lloc de fer servir els tribunals per garantir un diàleg lliure, democràtic i transparent, l’estat espanyol els ha convertit en un ariet contra el procés sobiranista.
Ahir vam poder veure una altra prova d’aquesta judicialització de la política. El Tribunal Suprem va fer un pas més per portar al banc dels acusats l’actual diputat del PDECat i exconseller de Presidència, Francesc Homs, en el cas del 9-N. Aquesta mateixa setmana el regidor de la CUP a Vic Joan Coma va ser detingut i traslladat a Madrid perquè declarés davant l’Audiència Nacional per un suposat delicte de sedició, una denominació que, per cert, no figura a l’actual Codi Penal i que prové de la legislació franquista. La resposta judicial de l’Estat ha acabat convertint el procés sobiranista en una lluita per defensar drets bàsics com la llibertat d’expressió i d’opinió, o el dret de les institucions catalanes a organitzar una consulta ciutadana com la del 9-N.
Entremig, però, l’Estat ha impedit que s’obrís un debat serè, transparent i amb arguments sobre la independència, i ha forçat els partits a fer servir estratagemes per esquivar la persecució judicial dels seus representants. L’Estat hauria de saber que només amb amenaces no podrà aturar un procés que dins d’Europa sempre trobarà vies democràtiques per expressar-se.

Read Full Post »

http://www.ara.cat

L’interrogatori a què va ser sotmès ahir el regidor de Vic Joan Coma per part del fiscal a l’Audiència Nacional va fregar el ridícul, però alhora va evidenciar fins on estan disposats alguns a retorçar la llei per perseguir càrrecs públics catalans. Coma va haver d’explicar el significat de les paraules truita, ou i trencar, en un intercanvi en què el fiscal va buscar infructuosament convertir una metàfora en una crida a la violència. Tot per poder sostenir l’acusació que la intervenció de Coma al consistori en defensa de la desobediència i de la declaració del 9-N aprovada pel Parlament de Catalunya era constitutiva del delicte de sedició.
El regidor cupaire va aprofitar l’ocasió per fer una defensa activa de la desobediència com a mètode per canviar marcs legals que es consideren injustos, en la línia de l’article que va publicar a l’ARA ara fa un mes. Allà Coma feia seves les reflexions de Hannah Arendt publicades a The New Yorker l’any 1970 en què apuntava: “Una de les situacions en què la desobediència civil emergeix és quan un nombre significatiu de ciutadans arriben al convenciment que els canals habituals per canviar les lleis han deixat de funcionar i que, consegüentment, les seves demandes no seran ni escoltades ni resoltes. […] Més endavant la llei podrà estabilitzar i legalitzar el canvi, però perquè això es produeixi haurà calgut desobeir la legalitat vigent”. El jutge Ismael Moreno, el mateix que va empresonar dos titellaires sota l’acusació d’enaltir el terrorisme per després arxivar la causa, va deixar el regidor en llibertat amb càrrecs i li va retirar el passaport. El suport rebut per Coma demostra que l’estratègia de persecució judicial de càrrecs electes catalans té l’efecte contrari al buscat, és a dir, reforça els arguments del moviment independentista i cohesiona els partidaris del referèndum. Si algú a Madrid es pensa que la via per frenar el procés sobiranista passa per devaluar la democràcia i restringir drets fonamentals com el d’expressió i opinió està molt equivocat perquè és al contrari. Les demandes catalanes només es poden resoldre amb més democràcia, és a dir, amb una votació lliure en què cadascú pugui exposar els seus arguments. I aquesta és una decisió que s’ha de prendre des de la política i no des d’un tribunal que, recordem-ho, és l’hereu del Tribunal de Orden Público franquista.

Read Full Post »

Més d’un centenar de veïns de Bellaterra van tallar el matí del 9 de novembre del 2015 la carretera que connecta amb l’autopista AP7 / B30 per demanar respecte al resultat de la consulta Bellaterra Municipi i, al mateix temps, reclamar als partits favorables al dret a decidir que respetin el resultat de la consulta bellaterrenca, que amb una participació del 54% va obtenir un 94% dels vots a favor de la independència de Bellaterra respecte a Cerdanyola del Vallès.

Els motius pels quals Bellaterra vol ser municipi venen de lluny. Es tracta d’una reivindicació història que té els seus origens al 1974 quan els veïns ja van reclamar convertir-se en una Entitat Local Menor. Actualment, Bellaterra és més gran que el 70% dels municipis catalans i és la segona Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) més gran de Catalunya. El nucli de Bellaterra està totalment deslligat de Cerdanyola i els seus habitants tenen més relació amb els municipis veïns –fins i tot Barcelona– que amb la mateixa Cerdanyola.

Molts veïns de Bellaterra estem sorpresos de que l’Assemblea de Bellaterra no hagi fet cap mena de campanya per reclamar i fer respectar la votació final guanyada per majoria absoluta. On és la democràtica campanya? Sincerament, el poble de Bellaterra mereix aquesta important acció i no escoltar sempre aquelles velles opinions que ens compara amb la de Catalunya i Espanya. No, la nostra lluita democràtica és en contra de Cerdanyola, que tot i els seus radicals canvis polítics, segueixen sense respectar el resultat, sense mires d’alçades cap els nostres desitjos de governar-nos sols. Exigim respecte, no és cap privilegi, és respectar un poble que ha votat majoritariament crear el Municipi de Bellaterra. 

 El partit Gent per Bellaterra va obtenir la majoria absoluta al plenari de l’EMD en les eleccions del 24 de maig, amb sis escons de nou. Ramon Andreu en va tornar a ser nomenat president. Un dels punts del programa electoral era precisament fer la consulta per saber si els veïns volien anar més enllà de l’EMD i constituir-se en municipi independent de Cerdanyola del Vallès. La decisió definitiva de dur endavant la consulta es va aprovar per unanimitat al ple del mes de juny. CiU i ERC també hi van votar a favor.

Començarem el 2017 amb més democràcia o seguirem com fins ara, d’oblit en oblit? Si Bellaterra fos una part de Suïssa, la realitat seria molt diferent i ja tindríem en nostre propi ajuntament, amb una situació de gran respecte. Fets i no paraules!

Read Full Post »

Des de Bellaterra.Cat us desitgem un Bon Nadal i un Millor 2017!

Read Full Post »

José Antich http://www.elnacional.cat

Com que la política moltes vegades (massa) és política-ficció suggereixo als lectors, aprofitant que ja estem en les vigílies nadalenques que deixen tan esgotat el meu amic Quim Monzó, un exercici bastant simple: Què passaria si C’s, el PSC i el PP es presentessin en coalició electoral a Catalunya i no arribessin al 14%? No s’ha de ser gaire perspicaç per avançar que haurien de dimitir, fins i tot en un país en què gairebé tothom troba excuses per no fer-ho. Aquest escanyolit –però òbviament respectable– percentatge és el que sumen els partidaris que hi ha a Catalunya que no se celebri el referèndum d’independència. La dada és important, molt important, perquè amb la devastadora campanya en contra que han protagonitzat tots els grups de comunicació espanyols i els dos principals de Catalunya, un 86% de la ciutadania catalana a favor del referèndum és, en termes democràtics, un autèntic disbarat. Gairebé una unanimitat.
Que aquestes xifres s’hagin sabut al voltant de Nadal és molt tranquil·litzador per als àpats d’aquestes festes. Ens evitarem sentir el mantra que va posar en circulació per Nadal del 2013 l’exministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz assegurant que algunes famílies no s’havien reunit al voltant de la taula perquè el procés independentista les havia dividit. Si algú s’ho va creure va fer mal fet, però que sàpiga que ja pot tornar a convocar tots els membres de la família, sobretot aquells dels quals havia prescindit, i que també poden parlar obertament del tema durant l’àpat. Tothom ja pensa el mateix menys aquest pobre 13%. Estaria bé que l’exministre de l’Interior que apel·lava a la seva condició de català per propagar això per tot Espanya reconegués que les discussions al voltant de la taula seran, en tot cas, a Catalunya, per una altra cosa. I que no es preocupi, els catalans som especialistes a ficar-nos en discussions que no porten enlloc i segur que en sorgirà alguna.
La paradoxa i també la ironia de la política és que l’actuació del PP, el PSOE i C’s pot acabar fent que els que no es reuneixin per Nadal pel referèndum al voltant de la taula siguin les famílies de la resta de l’Estat. Allà sí que estan dividides, ja que segons la cadena de televisió La Sexta un 44,8% dels espanyols estan a favor d’un referèndum, una xifra que ha crescut uns deu punts en els últims catorze mesos. A veure si el mal anomenat trienni rupturista que alguns interpretaven erròniament que Catalunya estava deixant enrere i que l’independentisme estava plegant veles era, simplement, un avís d’un altre trienni rupturista: el que es comença a instal·lar en alguns sectors la societat espanyola, perduts, com estan, en una partida en la qual ja no tenen les millors cartes i en què han passat a dependre dels errors del rival després de gairebé quatre anys sense donar senyals de ser al camp.

Read Full Post »

Video de Bellaterra. Cat

Read Full Post »

https://youtu.be/KNPMrOOCa1M

Ramon Andreu i Atik, president de l’EMD de Bellaterra, llegeix el manifest de suport a Carme Forcadell, presidenta del Parlament de Catalunya, que ha estat citada a declarar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. L’acte s’ha celebrat aquesta nit al Centre Civic de Bellaterra (Vallès Occidental). Demà divendres dia 16 de desembre, junt amb el Govern i càrrecs electes de tota Catalunya, estarem a les 9 del matí al Passeig Lluis Companys, davant de la seu del TSJC, per deixar clar que al demanar-li responsabilitats per permetre el debat al nostre Parlament sobre el que el Gobierno de Madrid no vol sentir-ne a parlar, estan enfrontant-se a tot un poble que està tip d’aquesta manera de fer, intentant portar les nostres justes reivindicacions als tribunals, per veure si així poden silenciar la veu d’un poble que vol recuperar la seva llibertat.

Demà divendres a les 8 del matí, sortirà un autocar devant de l’estació de Bellaterra. El preu per cobrir el cost és de 5€.

http://www.assemblea.cat

Read Full Post »

Foto: Iñigo Urkullu, president d’Euskadi

Notícia publicada per : http://www.elnacional.cat

En plena ofensiva política i mediàtica del Govern espanyol, el PP, el PSOE, C’s, les seves respectives organitzacions polítiques a Catalunya, però també dels ‘comuns’, per boca, almenys, del seu màxim representant a Madrid, Xavier Domènech, per pressionar a Carles Puigdemont perquè anés a la Conferència de Presidents autonòmics convocada per Mariano Rajoy el proper mes de gener, al president del Govern espanyol se li ha desmuntat la cimera. I ha estat per on menys s’esperava: el lehendakari basc, Iñigo Urkullu. Per una vegada, el titular de l’Executiu de Vitòria ha sortit de la zona de confort en la qual es mou la política oficial basca i s’ha alineat amb el seu homònim català. No és, ni de bon tros, un alineament amb el seu full de ruta independentista però la plantofada a la Moncloa és important.
La campanya contra Puigdemont perd força, i la política, que sol estar plena de paradoxes, ens n’ofereix una de ben curiosa. El moderat Urkullu, posat com a model permanentment des de Madrid davant Puigdemont, que governa Euskadi amb els socialistes bascos i que sap que pot comptar amb els diputats del PP, manté la mateixa actitud que el Govern català de Junts pel Sí al qual donen suport els diputats de la CUP. A l’hemeroteca recent s’hi troben, per exemple, unes declaracions de Domènech assegurant que l’absència de Puigdemont era una irresponsabilitat amb el país. A partir d’aquí, la llista de crítiques és interminable entre els polítics unionistes.
La raó que addueix Urkullu per a la seva absència és, en síntesi, que ha arribat el moment de prioritzar la negociació bilateral atesa la singularitat basca. En part, la mateixa de Puigdemont: les reunions de totes les autonomies serveixen de ben poc, almenys, per a Catalunya. En aquests moments ja és irrellevant el desenvolupament de la Conferència de Presidents, ja que la reunió, si es manté, neix ferida de mort, perquè únicament hi acudiran presidents del PP i del PSOE. Serà interessant de veure com encaixa el govern espanyol aquest contratemps perquè creia haver trobat un filó amb l’anunciada absència de Puigdemont per acorralar-lo i presentar-lo com un intransigent. L’Operació Diàleg va en part d’això: de crear estats d’ànim per revertir la imatge de quietisme del govern espanyol i enfocar cap a la inflexibilitat de l’independentisme català.
La primera, els ha sortit malament.

Read Full Post »

Foto: No abocador Can Fatjó de Bellaterra

Durant les darreres setmanes alguns veïns se’ns han adreçat preguntant pels treballs que s’estan duent a terme als terrenys del clot de Can Fatjó dels Aurons, que aparentment no són de restauració. La preocupació dels veïns augmenta a mesura que passen els dies i que veiem que l’empresa Puigfel està acondicionant les rampes i els talussos per dur a terme alguna activitat que actualment desconeixem però que, tenint en compte tots els antecedents, ens dona motius per pensar en el pitjor escenari.
El pla de restauració actual de l’argilera estableix que l’empresa Puigfel ha de reblir el clot amb terres netes. Ens ha arribat de diverses fonts que l’empresa Puigfel s’ha adreçat a l’Ajuntament de Cerdanyola per sol·licitar un permís per convertir l’argilera en un abocador i poder reblir el clot amb runes i altres materials. Aquestes mateixes fonts ens diuen que l’Ajuntament està analitzant la petició. 

Ens hem adreçat a l’Ajuntament perquè ens doni resposta a les qüestions següents:
1. Que ens confirmi si l’empresa ha sol•licitat el permís per abocar-hi runes (convertir Can Fatjó en un abocador classe I). En cas afirmatiu, demanem que l’Ajuntament ens informi dels motius pels quals no l’ha denegat.
2. Que ens confirmi si l’Ajuntament pot donar permís per convertir Can Fatjó en un abocador (ja sigui de classe I o de classe II) sense modificar la qualificació urbanística dels terrenys o sense fer-hi un pla urbanístic especial.
3. En el cas que l’Ajuntament estigui considerant donar el permís per fer-hi un abocador de runes o altres materials, li demanem que ens informi dels motius que justificarien la concessió del permís per fer-hi un abocador.
Com ja hem explicat en posts anteriors, la qualificació urbanística actual dels terrenys és l’únic obstacle que ha impedit que a Can Fatjó tinguem un Elena II. Una vegada concedit el permís per fer-hi un abocador de classe I (runes) el canvi de qualificació a abocador de classe II (abocador de deixalles) és considerada una modificació no substancial i, per tant, l’Ajuntament no s’hi podria oposar.
Confiem que en els propers dies tindrem una resposta tranquil·litzadora de l’Ajuntament de Cerdanyola…

Read Full Post »